ESTRUCTURA PRODUCTIVA DE LA POBLA

 

Una primera aproximació de l´estructura productiva de la Pobla del Duc la podem realitzar vegent la distribució percentual de la població ocupada entre els diversos sectors econòmics

EVOLUCIÓ DE LA DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ OCUPADA EN LA POBLA DEL DUC

SECTOR PRODUCTIU

ANY 1975

ANY 2000

AGRICULTURA

63.1%

40.5%

INDUSTRIA

21.8%

21%

CONSTRUCCIÓ

6%

6%

SERVICIS

15%

39%

 

Com observem estem parlant d´un municipi fonamentalment agrícola, amb una important evolució ascendent del sector servicis i un sector industrial estable que no acaba de despegar.

 

1.- SECTOR PRIMARI

I.- SECTOR AGRÍCOLA

La superficie agrícola de la Pobla del Duc ocupa al voltant del 90% de la superficie geogràfica que en l´ any 2000 suposa una extenció de 1749 Ha repartides entre superficie cultivada,pastizals, terreny forestal i superficie improductiva (no agrícola).

L´estudi de l´evolució de la superficie agrícola de la Pobla  en Ha (quadre 9), ens mostra que en el terme de la Pobla el sistema de cultiu dominant és practicament  en la seua totalitat el secà, encara que actualment hi ha un projecte de regadiu “ la SAT de reg de la Pobla del Duc”, que la posta en funcionament s´ha iniciat l´any 2000 i  permaneix a l´espectativa de que la Conselleria d´agricultura i la confederació hidrogràfica determine la totalitat de Ha a regar .    

La comparació de les dades de l´any 2000 front a les de 1980 (representades al quadre 9) ens donen una idea de la recient evolució:

QUADRE 9.- EVOLUCIÓ DE LA SUPERFICIE AGRÍCOLA (Ha).
  

 

SUPERFÍCIE AGRÍCOLA

ANY 1980

ANY 2000

    S         E        C        À

Ha

%

Ha

%

SUPERFÍCIE CULTIVADA TOTAL

 
-Cultius herbacis

-Cultius lenyosos

-Barbats i terres no ocupades

1587

 

18

1551

18

86

 

1

84

1

1417

 

18

889

510

81

 

1

51

29

Prats i pastisals

-

-

60

3

Terreny forestal

10

0,54

10

0,5

Terreny improductiu (Superficie no agrícola)

 

 250

13

262

15

TOTAL SUPERFICIE AGRÍCOLA

 

 1847

 100

 1747

100

Font: MAPA, 2000. Superficies ocupades pels cultius agrícoles; Oficina comarcal de la conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentacia de la Vall d’Albaida (OCAPA Vall d’Albaida), 2000.

*  La disminució de la superficie total agrícola, marcada per un lleuger retrocés de la superficie cultivada entre 1980-2000 i amb una tendència d´expansió dels barbats, les  terres no ocupades i els pastizals.

*   Respecte a la distribució de la superficie cultivada, les dades disponibles indiquen un domini dins del secà dels cultius lenyosos (51%) tant en el 1980 com en el 2000, encara que en els últims anys han experimentat una disminució de la seua importància.

En la distribució de la superficie cultivada (quadre 10) i dins dels cultius de secà destaca per importància la vinya, que 1980 comptava amb 1493 Ha cultivades, 1363 Ha raïm de taula i 130 Ha de raïm de vi, però observem com des de l´any 1980 la vinya ha patit un progressiu retrocés del pes específic que ocupava, passant d´un 94% que representava al 27% actual.

QUADRE 10-. DISTRIBUCIÓ DE LA SUPERFÍCIE CULTIVADA (Ha).

CULTIUS (SECÀ)

ANY 1980

ANY 2000

Ha

%

Ha

%

 

HERBACIS:

-Cereals (blat i dacsa)

-Meló

 

 

 

18

-

 

 

1,1

-

 

 

-

18

 

 

-

1,1

LENYOSOS:

-Pomer

-Albercoquer

-Bresquiller

-Nectarina

-Cirueler

-Caqui, kiwi, ginjols

-Ametller

-Oliver

-Vinya de raïm de taula

-Vinya de raïm de vi

 

 

-

35

-

-

15

-

5

3

1363

130

 

-

2,2

-

-

1

-

0,3

0,2

86

8

 

 

1

213

38

93

132

3

1

21

291

96

 

 

0,07

15

3

7

9,3

0,2

0,07

1,5

20

7

 

 

Barbats i terres no ocupades

 

18

 

1,1

 

510

 

36

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

TOTAL

1587

100

1417

100

 

Font: MAPA, 2000. Superficies ocupades pels cultius agrícoles; OCAPA Vall d’Albaida.


Li segueix en importància els fruitals amb una evolució de la superficie cultivada en  1980 de 58 Ha a una extenció actual de 500 Ha, és en aquest grup de cultius on s´ha produït l´evolució més forta ja que fa 20 anys la seua representació era tan sols del 4%  i ara ascendeix al 36%. Esta espectacular expansió dels fruitals s´ha fet a costa, per una banda dels cereals que en 1980 ocupaba 18 Ha del secà i ara ha desaparegut i en menor proporció de l’ ametler que ha disminuït de 5 a 1 Ha i per un altra banda l´important disminució de la vinya de taula i de vi.

Tal com hem indicat són les especies fruitals, concretament les d’os, les que practicament s´han triplicat i dins dels cultius hortícoles anomenar el meló que actualment compta amb 18 Ha, o siga 1.2% del total de la superficie cultivada. A més a més  s´ha produït un augment dels terrenys no ocupats del 1.1% al 36% actual.

Concloure que l´oferta del sector agrícola de la Pobla malgrat el domini actual de la vinya, es troba molt influenciada per la producció de les diferents especies fruitals, ja que s´ha produït la reducció de la superficie dedicada a cereals i vinya reconvertint-se en fruitals( fonamentalment d’os) i un alarmant avanç de les terres hermes. 

 

II .- SECTOR RAMADER

El predomini del secà, el tamany de les explotacions, unit a altres factors socioeconòmics, determina que el sistema d’ explotació extensiu no s´adapte en excés a les condicions municipals, tanmateix no és tan limitant per a la ganaderia industrial, en especial de porcí i conills. La comparació dels últims 20 anys (quadre 11) permet destacar un increment en el sector ramader, més acusat del porcí, aviar i conills i més moderat en oví i caprí, la qual cosa pot arribar a constituir un element productiu de certa imporància en el municipi.

QUADRE 11-. EVOLUCIÓ DE LA CABANYA RAMADERA.

RAMAT

CONCEPTE

ANY 1980

ANY 2000

 

 

 

 

OVI

Total caps

340

650

CAPRI

Total caps

145

265

PORCI

Total caps (mares, recria y sebo)

470

1900

AVIAR

Ponedores i pollastres carn

-

315

CONILLS

Capacitat

-

2360

 

 

 

 

 

TOTAL

 

955

5490

 

 Font: OCAPA Vall d’Albaida.  
 

 

III .- REFERÈNCIES AL POTENCIAL DE RECURSOS

Anem a introduir una serie de qüestions que afectaran a la capacitat d´explotacions i posta en funcionament de l´explotació agraria.

III.1.-  MECANITZACIÓ

A  nivell d´explotació, la Pobla  té un elevat grau de mecanització a l’ igual que la comarca de la Vall D´Albaida que en l´any 1972 el 86% de les explotacions ja utilitzaven per a llaurar l´energia mecànica. Això ens situava per damunt de la mitjana provincial (77%) i de la Comunitat Valenciana(86%). El tamany mitjà de les explotacions i el nivell de mecanització indicava que possiblement aquest seria excessiu en termes econòmics, donat el cas de l’índex d´utilització que se li pot atribuir a la totalitat de maquinària.

En l´any 1980, el nombre de tractors en la Pobla ascendia a 135 i de motocultors a 300      ( valors que s´han mantés o variat moderadament en els últims anys), el que significa en referència a la superficie cultivada una mecanització de l´ordre de 11.8 Ha/ tractor i 5.3 Ha/motocultor.

 III.2.-  ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT DE LA TERRA

         La superficie agrícola útil, en la que queda excluida la superficie forestal, pastizals i matorrals, seguint la distribució general de l´últim cens agrari  (any 1999) reflexa el petit tamany de les explotacions en la Pobla del Duc, on el 15% de les explotacions són inferiors a una Ha i tan sols el 3% son  superiors a 10 Ha , la majoria de les explotacions abarquen entre 1 i 5 Ha, remarcant la gran parcelació de la propietat.

III.3.- COOPERATIVISME I COMERCIALITZACIÓ

Dels productes de major relleu a la Pobla del Duc i de forma general podem realitzar els següents comentaris:

-         El raïm de vinificació es transforma als cellers de la cooperativa vitivinicola que en conjunt té una capacitat de 55.000 Hls. A més a més de la cooperativa vitivinicola, anteriorment existia un altra anomenada CODUC, absorvida actualment per la cooperativa de Castelló de Rugat passant a denominar-se CASTELDUC.

-         L´oliva, destinada fonamentalment al consum familiar, es trasllada a Quatretonda i la producció aproximada és de 50-60 tones anuals.

-         La fruita que té més eixida en el mercat és l´albercoc mentre que el ciruelo, nectarina i la bresquilla tenen problemes de comercialització. La bresquilla té un futur molt negre degut a la gran producció francesa.

-         El raïm de taula té problemes de comercialització ( necessita molta mà d´obra, molt de cost i el seu preu en el mercat és molt baix) i a més a més Italia oferta molt i més barat. Dins del raïm de taula destaca el alfonso navale i en raïm de vi la tintorera, garnacha i tempranillo com a varietats més rendibles.En els últms 50 anys la Pobla ha evolucionat d´un  domini del raïm de vi, arribant  posteriorment a acaparar l´activitat econòmica el raïm de vi i de taula conjuntament i després ha començat a imposar-se un domini dels fruitals que han anat consolidant-se progressivament, encara que actualment s´observa una xicoteta tendència a recuperar part del raïm de vi.

III.4.-  PROBLEMÀTICA DE L´AGRICULTURA EN LA POBLA I POSSIBLES SOLUCIONS

Els problemes, que estime, que necessiten ser abordats per aconseguir una agricultura rendible i competitiva, tenint en compte que estem dins de la unió europea i les mesures de política agrària ens venen imposades des de Brusel.les i per tant sols ens resta adonar-nos que ens demana el consumidor i adequar-nos al que ens diuen i demanen. No podem anar ja per lliure s´hem d´adaptar i si som capaç de fer-ho, les perspectives, encara que no siguen tan bones com  ens agradaria, ens permet traure un rendiment de l´agricultura, però això si, una agricultura moderna, professional i competitiva. Entre els principals problemes i les possibles solucions destacaria:

1.-  Envelliment de la població agraria  Þ Fomentar la incorporació dels joves a l´empresa agraria, amb ajuda dels auxilis econòmics que estableix la llei 19/1995 i el real decret 204/1996, actualitzat con el real decret 613/2001.

2.-  Professionalització del llaurador Þ Promoure activitats formatives amb col.laboració de la conselleria d´agricultura, mitjançant la OCAPA, en Castellò de Rugat, així com la cooperativa vitivinicola i sindicats agraris implantats en la localitat ( AVA I UNIÒ de llauradors)

3.-  Falta de mà d´obra Þ Creació de cooperatives de servici que donen solució a la falta de mà d´obra,  principalment en les fases d´aclarida i recol.lecció, a més a més de poder oferir serveis de llaurança, tractament, poda ......., en aquelles explotacions que per la falta de mà d´obra ho requereixen. Aixì mateix, es podria atendre aquelles explotacions de gent que no tenen l´agricultura  com activitat principal, sense que es vegeren forçats a abandonar les terres.

4.-  Excessiva parcelaciò , cosa que dificulta la rendibilitat de les explotacions Þ Agrupar parceles aprofitant els beneficis de la llei 19/95.

5.-  Agricultura de secàÞ Fomentar els nous regadius

6.-  Escassa rendibilitat d’ alguns cultius tradicionals en la Pobla ( raïm de taula, principalment i alguna especie frutal) Þ Buscar alternatives a nous cultius amb major acceptació en els mercats i canvi de varietats que s´han quedat degenerades o desfaçades. Canviar varietats com Rosetti, Cardinal, Alfonso navalle, etc .., per altres de major presència i millor comercialització.

7.-  Dispersió  de les ofertas comercials massa centres de confecció i comercialització Þ Concentració de l´oferta per a eliminar costos i aconseguir millor preus de cara als comerciants. Agrupació i integració d´entitats cooperatives locals i comarcals.

8.-  Escassa qualitat i poc volum de vi a comercialitzar Þ Reconversió varietal, recolçant-se en les ajudes per a la reconversió de la vinya de vinificació i integració de les entitats de transformació i comercialització del vi en la comarca. 

 

EL SECTOR INDUSTRIAL


L´anàlisi del sector industrial té com objectiu profunditzar en l´estructura industrial del municipi per a poder propondre estrategies de futur.

I.-  CARACTERITZACIÓ

Territorialment la major activitat industrial de la Pobla gira al voltant del sector agrari i en general es caracteritza pel reduït tamany de les empreses. Les dades obtingudes es mostren en el quadre 12, indicant:

·        el llistat d´empreses ubicades en la Pobla, posa de manifest que el 86% d´aquestes tenen menys de 15 treballadors, un 12% entre 15-25 treballadors i tan sols una empresa compta amb més de 25 treballadors.

QUADRE 12.- LLISTAT D’EMPRESES DE LA POBLA DEL DUC 2001. 

 

NOM EMPRESA

 

 

ACTIVITAT (I.A.E.)

 

Nº DE TREBALLADORS DE LA POBLA DEL DUC  (*)

 

SOGAR PORTES METÀLIQUES S.L.

 

Fusteria metàlica

 

 

8

 

 

 

 

COOPERATIVA VITIVINÍCOLA DE LA POBLA DEL DUC

-Comerç maj. Cereals, plantes i animals

-Comerç maj. Frutes i verdures

-Comerç min. Art de ferreteria i adorn

-Comerç min. Carburants i oli de vehicles

-El.laboració i criança de vins

 

 

 

 

150

 

CASTELDUC SDAD. COOP VALENCIANA

-Comerç maj. Frutes i verdures

-Comerç min. En enconomatos y coop. De consum

-Institució de crèdit

 

 

 

12

FERMONDUC S.A.

Comerç maj. Frutes i verdures

 

25

 

BIBIFRUIT S.L.

-Comerç maj. Frutes i verdures

-Transport de mercancies per carretera

 

                           

                            10

BLAS BOSCÁ S.L.

Comerç maj. Frutes i verdures

 

11

 

BALBASTRE I SANJAIME S.L.

-Comerç min. De tota clase de maquinaria

-Construcció maquinaria agrícola

 

 

9

WILD BOAR COOP. V.

Confecció de tot tipus de prendes de vestir

1

DUCOTOS CONFECCIONS VALENCIANA

 

 

Confecció de prendes de vestir

 

5

SEQUIARS SOCIEDAD COOPERATIVA VALENCIANA

 

 

Confecció de prendes de vestir

 

2

FABRA NAVARRO HERMANOS C.B.

Construcció de material de transport NCOP

 

 

3

DUCPLAST S.L.

Fabricació d’articles acabats en materies plàstiques

 

 

2

CLISPORT S.A.

Fabricació d’articles acabats en materies plàstiques

 

 

10

JUAN VALLES SALA S.A.

Fabricació d’envasos de fusta

 

                  24

 

ORTOLA S.A.

 

Fabricació d’articles de marroquineria i viatje

 

 

6

 

BESANT S.L

 

Fabricació d’articles de marroquineria i viatje

 

4

 

 

 Font: Padró municipal de l’impost sobre activitats (I.A.E.); Cámara de comerç, indústria i navegació de València.
Nota: (*) dades estimades

·        Per un altra banda i segons les xifres de facturació declarades de les empreses de la Pobla, tan sols tres empreses apareixen representades en la guia ARDAN d´economia:

NOM EMPRESA

FACTURACIÓ (mils de pessetes)

CLISPORT S.A

224.743

ORTOLA S.A

180.694

BALBASTRE I SANJAIME

139.194

 Font: Guia ARDAN,2000.

 ·    Per tant, sols el 17% aproximadament de l´activitat empresarial de la Pobla factura anualment més de 100 milions de pessetes.

 ·    En general, el tamany de les empreses es xicotet, lo que determina característiques propies d´aquest tipus estructura empresarial, dèbil estructura financera, dificultat d´incorporació de les noves tecnologies i problemes d´acces als mercats.

El procés d´industrialització de la Pobla comença a partir del anys 60 i sobre tot dels 70, quan despega el model hui present, o siga es tracta d´un complex de xicotetes industries molt antigues, mencionant per exemple, “Valles Sala” fundada 1979, “ Ducplast” en 1979, “ Balbastre i Sanjaime”en 1976, “ Fabra Navarro Hermanos” en 1968, “ Sogar “ en 1965, “ Ortola i Clisport “ en 1965 i la “ Cooperativa Vitivinicola “ en 1946. Tot i aço indica que el 52% de les empreses actuals iniciaren la seua activitat entre els anys 60-70 i posteriorment en les últimes décades han sorgit noves empreses relacionades amb els sectors tradicionals del municipi i també relacionades amb el sector textil. Per tant queda constatat el predomini del sector agrari, integrat amb força en l´estructura industrial, ja que el 47% de le empreses pertànyen de forma directa a aquest. Aquesta xifra afegirem els sectors del plàstic ( articuls plàstics diversos ) i tèxtil (confeccio de peces de vestir i articles d’esport) que constitueixen una certa potencialitat en el municipi i poden considerar-se com emergents i alternatius.

II.-  FACTORS CONDICIONANTS

 II.1.- SÒL INDUSTRIAL

En quant a la  disponibilitat de sòl industrial i la seua dotació en sevicis, cal recalcar que l´establiment d´aquest és molt recient i el polígon industrial es troba en una etapa de desenvolupament, ja que no disposa de la infraestructura necessària, paviment, voreres, suministre d´aigua, xarxa telefònica i suministre de gas. El podem caracteritzar de la següent forma (mirar plànol pàgina següent):        

SUPERFICIE TOTAL

77.353,56 m 2

 

SUPERFICIE OCUPADA

 

 

38.000 m2, aproximadament el 50%

 

NOMBRE D´EMPRESES INSTALADES

 

·        Compten en  l´infraestructura bàsica      parcial,  aigua potable i llum

 

-Empreses ja consolidades: SOGAR, ORTOLA, BIBIFRUIT, FERMONDUC, JOSE SOLER            (hortofrutícola)

-Empreses en construcció: Industria Metàl.liques construcció, Industria de productes Hortofrutícoles

-Empreses en Projecte: De Productes artesanals agrícoles  i Ampliació de la  Fàbrica d´instruments de percussió.

 
II.2.-  PERSPECTIVES DE FUTUR

Si tenim en compte l´informació de les inversions industrials registrades en la Pobla del Duc en els últims 5 anys, com mostra la següent taula, el futur de la Pobla es poc favorable de cara al desenvolupament industrial.

INVERSIÓ INDUSTRIAL REGISTRADA EN LA POBLA DEL DUC (En mils de pessetes)

ANYS

IMPORT

SECTOR

1997

4.647

Fabricació d´envasos de materies plàstiques

1998

5.950

Fabricació d´articles d´esport

1999

10.800

560

-Fabricació d´envasos de fusta

-Confecció de roba deportiva

2000

1.608

4.113

6.295

-Fabricació d´aparells d´il.luminació

-Tallat i acabat de la pedra

-Fabricació de fusteria metàl.lica

Font: Conselleria d´industria i comerç . Resgistre industrial.

Com podem apreciar, les inversions del últims anys són escasses i afecten a un xicotet nombre d´activitats industrials que ens permet mirar el futur amb cert pessimisme.Hem de fer constar la necessitat de  la finalització i adequació del sòl industrial mitjançant la seua urbanització i la dotació de la infraestructura i els serveis fonamentals, per que és convertisca en focus d´atracció per als futurs empresaris que decidisquen instal.lar-se en la Pobla i amb la  pretensió d´aconseguir una diversificació de l´estructura productiva ( o siga el naixement d´empreses relacionades en activitats diferents a les tradicionals ja consolidades), per la qual cosa i amb la finalitat d’afavorir la competitivitat és important la informació i formació empresarial.

 

EL SECTOR COMERCIAL


El grup de comerços de compra diària ( alimentació ,farmàcia i neteja), presenta nivells de proveïment suficients ( estimat segons els metros quadrats de superficie comercial  per habitants) i segons el grau d´especialització comercial, en les activitats on es dóna més especialització són:

-         Grup de l´alimentació: Frutes Hortalices, forn/pastisseria

-         Grup tèxtil: Peces de vestir i Merceria

Les activitats en les que trobem menys especialització són entre altres, tendes d´alimentació en general, làctis, beguda, tabac, drogeria, perfumeria, peces  de roba interior, mobles, llibreria i papereria.

Atenent a l´activitat principal podem classificar els establiments en:

-         Productes alimentaris, begudes i tabacs ...........................   50%

-         Activitat principal tèxtil ....................................................    8%

-         Articles per a la llar ...........................................................  10%

-         Productes farmaceutics, drogueria i perfumeria ................   6%

-         Especialitzats en automòbils, motocicletes i accesoris.......  20%

-         Articles varis ( moble, fotografia, loteries, gasolinera)........  6%

El futur del sector comercial, el qual ha experimentat un apogeu  important en els últims anys, ha  de centrar l´actuació de cara la reducció dels costos de comencialització, incrementar els seveis i la comoditat de l´usuari, millorar la gestió i el reciclatge dels comerciants mitjançant la millora professional,  augment i divulgació de la informació, siguent convenient cursos de formació per a comerciants enfocats de cara a les noves tècniques de gestió i animació de vendes. 

 

EL SECTOR TURÍSTIC

La Pobla no es caracteritza per ser una zona d´atracció turística, el que condiciona L'estructura de l´oferta en aquest sector. No dispon d’ hotels, hostals o cases rurals, per  tant el nombre d´establiments turístics quedaria definit pel conjunt de bars i cafeteries amb un total  de 9 bars i 2 restaurants que compten amb un total de 200 places. 

 

SÍNTESI DE LA SITUACIÓ SOCIOECONÒMICA ACTUAL DE

 LA POBLA DEL DUC

Una vegada realitzat un xicotet anàlisi socioeconòmic de la Pobla del Duc, anem a senyalar de forma sintètica els aspectes més distintius de tota l´informació considerada.

-         L’ estructura econòmica poblacional del municipi presenta una clara tendencia a l´envelliment, que hi  haurà de tenir-se en compte en la planificació i programació de projectes a mig i llarg plaç.

-         El nivell de formació en general és baix, més de 50% de la població treballadora i aturada presenta un nivell formatiu inferior( estudis primaris i certificat d´escolaritat) ajustat a les escasses exigències formatives de la majoria de les ocupacions. El reciclatge a penes desperta interés entre els treballadors, a excepció del segment més jove, el que pot constituir un problema en la modernització tecnològica de l´estructura productiva del municipi.

-         La taxa de parats oscil.la al voltant del 3% de la població activa

-         Els demandants d´ocupació pertànyen majoritariament al sector servicis i al sector industrial, destacant  la possibilitat de que un xicotet percentatge d´aquestos estiguera abans ocupat en el sector agrari.

-         Hi ha un significatiu percentatge de treball que es realitza a “domicili”, dut a terme fonamentalment per la població femenina, aproximadament un 10% d´aquest col.lectiu relacionat amb el sector de la confecció, on podriem correlacionar amb l´ocupació irregular, junt el treball de manipulació de productes agrícoles realitzat als  grans magatzems agraris i que acapara més del 50% de les dones de la Pobla ( i un percentatge molt menor del col.lectiu masculí)

-         El mercat de treball s´ha reestructurat en els últims anys i la tendència més important ha sigut la disminució del sector agrari , l’increment d´empreses no agraries relacionades amb el sector servicis i el manteniment d´ocupació al sector industrial.

-         L´estructura productiva mostra un lleuger domini del sector agrícola amb una ocupació del 40.5% del total i un fort increment de l´importancia del sector servicis que acapara el 39 % de l´ocupació total, front un sector industrial que suposa el 21% del total dominat pel sector agrari que mostra la falta de diversificació industrial.

-         El sector agrari  és caracteritza pel domini dels cultius de secà, encara que recientment s´ha posat en marxa el sistema de regadiu. L´oferta agraria està dominada per les diferents especies fruitals i la vinya que conjuntament sumen un 63% de la producció agraria.

-         L´estructura empresarial és centra en unitats de xicotet tamany, on el 86% de les empreses tenen menys de 15 treballadors, per tant escàs volum de negoci , on tan sols el 17%  factura més de 100 milions de pessetes i més del 50% de les empreses han nascut entre els anys 60-70

-         L´estat en que es troba el sòl industrial, no es adequat en quant a la dotació d’ infraestructures, esta  situació es tradueix en l´existència potencial de sòl industrial que travesa un procés de desenvolupament i requereix una immediata urbanització i la dotació d’ infraestructura industrial.

-         No existeix a la Pobla turisme rural, desplaçat cap a les zones veines amb major nombre d´habitants.