FITXA TÈCNICA

.

 


Carrer Nou i Campanar

Nom del Municipi:

La Pobla del Duc

Habitants: 2.435
Superfície: 18,47 km2
Altitud: 243 m. Sobre el nivell del mar
Gentilici: poblatà / poblatana
Distància a València: 71 km
Distància a Alacant: 80 km

 

INTRODUCCIÓ


Ara fa molts anys, en un llogaret situat al bell mig de la Vall d’Albaida, el rei de la corona d’Aragó, Jaume I, va establir com a recompensa pels servissis prestats un grup d’unes 25 famílies, aragoneses i catalanes. El llogaret s’anomenaria Vilafranca de Rugat, hui 723 anys després és la Pobla del Duc.

Situada al sud de la província de València i al bell mig de la comarca de la Vall d’Albaida, al capdamunt d’un puig papiforme.

La Vall d’Albaida és un vall tancat i vorejat per una sèrie de serres que quasi en paral·lel discorren de nord-est a sud-est des del Coll de Llautó. La serralada més septentrional, la Serra Grossa i a la part meridional, EL BENIDADELL, a 1200m per damunt del nivell del mar. 


Entrada principal de l'Església

 

EL MEDI FÍSIC

La configuració del terme de la Pobla, igual que el de tota la Vall, tingué lloc fa uns vint milions d’anys quan els materials secundaris i terciaris es plegaren i donaren com a resultat poc més o menys el paisatge actual.

Les marques blanques, anomenades ací, “tap” cobriren la major part del sol.

Les argiles, llius, cantals i arenes dipositades recentment (uns dos milions d’anys fins a l’actualitat època geològica de Quaternari) Formen sòls fèrtils i sovint amb més humitat, ja que esta es situen normalment al voltant del barrancs o corbes fluvials.

Este tipus de materials sedimentaris, blanets i aptes  per al cultiu ha donat com a resultat que el terme de la Pobla s’abancalara tot en camps de cultiu de forma irregular.

La Pobla del Duc forma un triangle amb Otos i Beniatjar, la base del qual es recolza en l’ombria del Benidadell i en el vèrtex que apunta la serra Grossa: la Pobla

Situada a 243m per damunt del nivell del mar dista a un vintena de km —en línia recta— de la Mediterrània.

Llinda al nord amb el terme de Quatretonda i Llutxent i una llesca amb el terme de Benigànim. Pel nord-oest toca una punteta del terme de Sempere. Al sud llinda amb Castelló de Rugat i Beniatjar i també una punteta de Ràfol de Salem. En la part del nord-est, Llutxent i a ponent, a l’oest, els termes de Benissuera i Montaverner. Al sud-oest, el termes de Bèlgida i Otos.


Vista de la Pobla, al fons el Benicadell

 


Vista de La Pobla

 


Paratge 

 

QUIN TEMPS FA?


“Quan el Benicadell fa capell,  pica espart i fes cordell”

El clima de la Pobla, com el de la Vall , pertany al tipus anomenat mediterrani. Este clima parenta una estació seca, l’estiu, amb temperatures altes (40º) , una altra estació, l’hivern, un poc més humida i de temperatures suaus, són pocs el dies que els termòmetres marquen a sota de 0ºC.

Les estacions més humides, les que sol ploure més son les equinoccials: la tardor i la primavera.

Moltes vegades les pluges en estes estacions solen ser torrencials, sobretot a la tardor, la qual  cosa provoca desbordaments de barranquets, solsides en els marges, i erosions fortes en les terres bancalades.

Les precipitacions anuals oscil·len al voltant del 600l per m2 en èpoques de sequera i de 900l per m2 en èpoques més humides. Hem constatat períodes cíclics d’aproximadament 5 anys d’alternança de sequera i període més humit.  


Neu als
carrers, any 1981

 



Desfestes per la pluja al barran de la sènia

Els mesos més secs, amb menys pluges solen ser juliol i agost, encara que per l’hivern, gener sol ser també sec.

Els vents que dominen són: el ponent i el llevant. El ponent fa cel clar a l’hivern i porta molta calor a l’estiu, és clar, tot allò que d’Almansa... El llevant pel contrari es fresc i humit. També alguns dies es deixa notar el gregal fresc.

Els vents, generalment , no són forts excepció del ponent en alguns dies.

La neu es deixa veure a les llargues, molt a les llargues. Si que es deixen notar les tempestes de primavera i estiu, que de tant en tant descarreguen amb força el  granís i llança a perdre les collites. 

 

 

LA XARXA HIDROGRÀFICA

En el terme de la Pobla no hi ha cursos d’aigua importants. Tan sols barrancs i barranquets que són afluents i subafluents del riu Albaida.

Cal destacar en la part nord, el barranc del Forcall, que limita terme amb Quatretonda i, al sud, el barranc de Castelló.

Són cursos menors: el barranc de la Font de Minyana, el barranc de Sarrient, el barranc de Xara, de Rafalgani, el barranquet de l’Hort.   


Naixement Font de Miñana


Barranc de la Sènia


L
a POAÇA

Són cursos d’aigua intermitents i molts d’ells acusen la sequera de l’estiu.

En el terme hi ha algunes fonts naturals: molt a prop del poble, a uns 400m està la font de la Poaça. A uns 500m al NE del poble esta la Font de Minyana.

En el terme de la Pobla, a hores d’ara, no hi ha naixements d’aigua per poder abastar la població, per la qual cosa l’any 1944 s’hagué de comprar en el terme de Ràfol de Salem un  pou, el naixement dels Yesares, que des d’aleshores cobrix les necessitats urbanes d’aigua potable.