|
|
La consulta popular ha sigut el resultat d'una sèrie de negociacions que ha dut a terme la Comissió de Festes. Esta comissió està formada per representats d'entitats culturals que, d'una forma o altra, estan relacionats en les Festes: Confraria del Crist, Confraria de Sant Blai, associacions d'Ames de casa, jubilats, comparses de moros i cristians, festers i pares de festers d'enguany...etc El canvi de les Festes Patronals era un clamor de molts veïns de la Pobla des de feia alguns anys. Les dates del 3, 4 i 5 de setembre en què venien celebrant-se des de va moltíssims anys no s'ajustaven als nous temps, ni a la nova realitat dels jóvens protagonistes d'una gran part dels actes de festes. La regidoria de festes de la nova corporació municipal, en atenció a les propostes de molts veïns al respecte, va posar en funcionament, a finals de l'any passat, una Comissió de Festes que seria l'encarregada de dur endavant el procés de canvi. Una vegada organitzada i conformada amb membres de les associacions anomenades anteriorment, començaren a reunir-se i a debatre sobre el tema. La Confraria del Crist, més arrelada a la tradició festiva, es mostrava reàcia a qualsevol canvi. Fruit de les negociacions al llarg de les diferents reunions va ser elevar a consulta popular la proposta de canvi. Concretament la proposta era:
La pregunta és la següent: Vol vosté el canvi de les festes al cap de setmana? SI, NO, M'ABSTINC. Vist el resultat, la Comissió de festes lliurarà a l'Ajuntament la proposta concreta de canvi, a fi que la corporació duga a terme els canvis que la majoria dels poblatans reclamen.
S'ha de tindre en compte que no sempre les festes han sigut igual, ni els dies dedicats a cada divinitat han sigut el mateixos. Abans del segle XVIII la festa del Crist es celebrava el 3 de setembre, i no serà fins a mitjan segle XIX quan, gràcies als esdeveniments miraculosos que s'atorguen al Crist, se li concedista presidir la festa patronal el 5 de setembre i, Sant Blai passaria a celebrar-se el 4. A més, estos dies de festa eren l'expressió d'una situació socioeconòmica de la Pobla molt diferent a l'actual. La dedicació a l'agricultura de quasi la totalitat dels poblatans fins fa uns 30 anys comportava la participació i presència en els actes festius a tot aquell que vulguera. Però la situació actual no té res a veure en la d'abans. Molts poblatans ja no treballen en el poble, els jóvens estudien batxillerat, la qual cosa impedix enormement a moltes persones estar en les festes com toca. Les tradicions canvien en el temps, s'adapten a les noves realitats i els nous canvis, quan passa de nou el temps, es tornen a convertir en tradició. En la Pobla, llaura encara algú en matxo i forcat? els llauradors han hagut d'adaptar-se als nous avanços per millorar i prosperar. Aquella forma de treballar la terra és història, queda com una tradició de fa segles, de la qual podem sentir-nos orgullosos. En les festes passa igual, es canvia per a millorar, i d'ací a cent anys estos canvis seran una tradició, que els poblatans d'aquell moment, si la situació de la Pobla és una altra també intentaran canviar, o no? Una cosa és ben segura que, tant si són les festes els dies 3, 4 i 5 de setembre, o si són els caps de setmana d'agost-setembre, la devoció al Crist serà la mateixa, o no? No calen més explicacions. |
|
|