NOTÍCIES   NOTÍCIES

Crònica de la sessió plenària de l'Ajuntament del 30 de setembre

 

  • El PP desperta el fantasma de la Guerra Civil en considerar que el govern municipal dels socialistes actua com les Cheques

  • Herència judicial del PP: 10 plets per no pagar a temps

  • El portaveu del PP Natalio Navarro considera que baixar el preu del vi municipal significa l'extremaunció d'un gran projecte

XARA

La Pobla del Duc

 

 

 

 

El divendres 30 de setembre a les 20’30h, s’iniciava una sessió plenària de l’Ajuntament de la Pobla del Duc. No sols el saló d’actes estava completament ple, el públic assistent s’abarrotava fins a la mateixa entrada de l’Ajuntament. Esta participació ciutadana en els plens ve essent habitual des del mes de juny, quan els socialistes es feren càrrec del govern municipal i comencen a convocar els plens a una hora que afavorix l’assistència del públic; tot contràriament al govern anterior del PP, en què la majoria dels plens es realitzaven a les 13,30h, quan la gent estava dinant.

 El primer gran debat de la sessió el va originar la proposta socialista de baixar el preu de les botelles de vi, propietat de l’ajuntament, que formen part del ‘Projecte del vi’ que duta a terme per l’anterior govern municipal del PP. El preu baixarà un 50%, quedant-se la botella que, anteriorment valia 5 euros, en 2,5. Tot per donar eixida a un vi embotellat que, fins ara, només havia servit com a regals fets per l’anterior Ajuntament.

 El portaveu del PP, Natalio Navarro, fent ús de la paraula, va fer tot un al·legat en defensa del seu projecte: autoritats comunitàries que havien vingut a la Pobla a recolzar la iniciativa vinícola municipal, fires i degustacions arreu de la Comunitat, la importància econòmica per al poble… per a acabar dient, amb un símil bíblic, que la decisió de baixar el preu significa l'extremunció d’un gran projecte per a la Pobla, paraules que anaren acompanyades del signe de la creu pròpies d’una autoritat religiosa. El que no va dir el Sr. Natalio va ser quants euros de pèrdues havia costat a les arques municipals el seu projecte vitivinícola.

 El regidor d’Hisenda, Jordi Bravo, fou l’encarregat de refrescar-li les xifres al Sr. Natalio. Tal projecte li ha costat a les arques municipals quasi  120.000 euros. No ha hagut cap subvenció quantiosa per a finançar-lo; sols es van aconseguir 1.300 euros i gràcies a la Cooperativa Vitivinícola que va posar la cara. Això sí, es van desviar subvencions d’altres projectes per a poder mostrar les glòries del vi de l’Ajuntament.

En este punt va intervindre el portaveu d’AIPD (Associació Independent de la Pobla del Duc) Joan Bataller, que li va fer una gran reflexió a Natalio Navarro, tot dient-li que ja era hora de xafar terra, que se n’adonara que eixe projecte havia sigut un fracàs i havia dut més gasto que beneficis al poble, que hi ha altres maneres de recolzar l’agricultura i que ara s’explicava la situació de l’Ajuntament si tot ho havia gestionat com el projecte del vi. El públic va aplaudir la intervenció del regidor Bataller.

 L’alcalde, Vicent Gomar, va informar d’un assumpte que considerava de molta importància i que afectaria bastant les butxaques dels poblans: la recollida del fem. A partir de juliol de 2012, la recollida del fem municipal la realitzarà un Consorci provincial, organisme este que sols s’encarregarà del transport del fem i no de la recollida. Això significarà que tot poblatà rebrà, a partir de l’any que ve, dos rebuts en concepte de recollida i transport del fem: un del Consorci i un altre de l’Ajuntament. La qual cosa significarà, aproximadament, un augment del 40% de la taxa que veníem pagant fins ara pel servici que prestava la Mancomunitat de la Vall d’Albaida. Este tema venia gestant-se des de fa cinc anys i l’anterior alcalde Natalio Navarro no havia informat de res a la corporació municipal.

També va explicar l’alcalde la transparència en què s’havien dut a terme les adjudicacions, tant de l’obra del cementeri com la del servici de bar dels jubilats.

Un altre informe de l’alcaldia va ser la reunió que tingueren amb els treballadors de l’Ajuntament per informar-los que, a causa de la situació econòmica municipal, es vorien obligats a fer retalls de personal.

 De nou, les paraules del regidor socialista Jordi Navarro, posaren de manifest el caos de la gestió econòmica de l’anterior alcalde:

·    A 10 plets judicials ha de fer front l’Ajuntament, la majoria d’ells reclamacions d’empresaris de la construcció que no han cobrat els servicis prestats a l’ajuntament en el moment que pertocava. Hi ha qui reclama 100.000 euros d’interessos.

·    Al grup de cases que hi ha enfront de la gasolinera s’els va aplicar un impost de 6.000 euros. Els veïns, no conformes, van reclamar via judicial. Van guanyar el judici i se’ls havia de tornar els diners, però l’Ajuntament del Sr. Navarro va apel·lar la sentencia. En  conseqüència, un altre judici que també es va perdre. En resum: entre tornar els diners als veïns, pagar l’advocat i els costos judicials ens ha costat al poblans més de 20.000 euros. A tot açò va dir el Sr. Navarro que van guanyar el judici perquè ell va voler. Ara el que caldria preguntar-li és: si volia que els denunciants guanyaren, a què venia tanta apel·lació i crear més gastos al poble?.

·    La construcció de l’hotel rural, de 400.000 euros que havia de costar en un principi, n’ha costat més de 600.000. ¿ …?

·    El Sr. Bravo va donar fe de l’entrada en la caixa municipal de 600.000 euros rebuts en subvencions. Euros que anaven destinats a pagar les obres del centre social i de l’hotel i no van ser destinats a eixa finalitat sinó que es van gastar en gasto corrent com, per exemple, les nòmines i entre elles la nòmina que cobrava l’assessor enològic i econòmic de l’Ajuntament, que s’aproximava als 4.000 euros mensuals.

·    També va informar el regidor d’hisenda que en el mes de maig d’enguany, un mes abans de les eleccions, en caixa només hi havia 100.000 euros, la qual cosa es traduïa que l’Ajuntament estava en fallida.

El regidor d’Hisenda, en referència als comentaris que s’havien fet durant les festes dient que este Ajuntament havia pujat el preu del lloguer de les nau niu a 59 euros un dia, va mostrar a l’oposició i al públic un document de lloguer d’una nau, document que anava signat per l’anterior alcalde. Va deixar de manifest el Sr. Bravo que l’ajuntament d’ara s’havia limitat a aplicar els preus establits per la corporació anterior.

 En ple ball de xifres de milers i milers d’euros en deutes, el Sr. Navarro va afirmar que els socialistes no comptabilitzaven una entrada de 700.000 euros perquè no els interessava. El Sr. Bravo, tot estranyat de tal afirmació, contestà que ell no tenia constància d’eixos 700.000 euros i li va dir al secretari que prenguera nota per tal d’averiguar l’existència d’eixos euros o no.

 Una nova arenga del portaveu popular va ser la defensa de la raïmà. El Sr. Natalio Navarro va criticar la seua supressió dels actes festius i va mostrar a la sala uns quants documents de premsa escrita on es parlava de la festa estrella de la seua legislatura que venien a demostrar la projecció mediàtica de la Pobla. Tot seguit i en plena efervescència del discurs va apel·lar a la masculinitat poblatana, a l’estil del general Miguel Primo de Rivera, en posar de manifest que els poblans eren capaços de fer això i més ja que la Pobla era el poble d’Espanya que més collons tenia.

No van faltar per part del Sr. Navarro consells de com havien d’actuar els regidors de govern davant d’algunes de les situacions en què es trobava l’ajuntament, fet este que despertà admiració en les files socialistes. De nou el Sr. Bravo va recordar al portaveu popular que el seu lloc ara era en l’oposició i que no estava en condicions de donar-los lliçons de govern.

 Arribat al punt de precs i preguntes, de nou va prendre la paraula el Sr. Natalio Navarro. Esta vegada, amb un discurs perfectament preparat i com si es tractara d’un míting va soltar una violenta ràfega verbal carregada de crispació i dures afirmacions. Després de qualificar de mentiders als regidors socialistes, va acusar el govern municipal d’actuar igual que les Cheques. Davant de tant de desgavell verbal i el públic que esbroncava l’actuació del regidor popular, l’alcalde va haver de cridar a l’ordre al Sr. Natalio dient-li que no consentia les seues paraules i que li retirava la paraula si continuava d’eixa manera. El discurs del Sr. Natalio va continuar i les seues paraules motivaren novament l’esbroncament del públic. Les indecisions d’autoritat a l’hora de posar ordre en sala provocaren moments de tensió, entre els quals el regidor popular Juan Miñana, fortament indignat, va fer repetides intencions d’abandonar la sala i dir que no tornaria més.

 La regidora popular, Maria Angeles Sandiego, va voler aclarir les acusacions d'haver parlat malament del nou Ajuntament en assumpte de festes. La regidora, molt emocionada, va negar rotundament tals acusacions i va manifestar que, només prendre possessió el nou Ajuntament, va acudir a una reunió a què va ser convocada i oferí la seua disposició a ajudar-los en allò que fera falta. La regidora actual de festes, Maria José Soler va ratificar les paraules de la Sra. Sandiego, mostrant-li, a més el seu suport en repetides ocasions.

 Finalment se li va exigir al portaveu popular que, ja que estaven en el torn de precs i preguntes que en formulara si és que en tenia. Algunes de les preguntes foren:

 —Per què no s’ha posat el cartell d’adjudicació en l’obra del cementeri?

Resposta de l’alcalde: perquè encara està fent-se

—Quants viatges heu fet a València? I amb tota la ironia del món es dirigí a l’alcalde dient-li:  perquè no esperaràs que et porten les subvencions a Benigànim.

Resposta de l’alcalde: precisament ahir i en el meu cotxe, no en taxi.

—S’ha publicitat la ruta dels refugis? hi haurà visita guiada els dies de la fira gastronòmica?

Resposta de l’alcalde: No s’ha publicitat però sí hi haurà visites guiades

—S’ha demanat permís per a fer el magatzem del caqui?

Resposta del regidor d’urbanisme Sr. Bravo: A dia de hui, en l’Ajuntament no hi ha cap petició registrada per a cap magatzem de caqui.

 

Arribat a este punt, en un ambient de certa crispació, el Sr. Alcalde donà per conclosa la sessió plenària.

 

 
 
 

principal

 

 

 

 

 

 

¿QUÈ ÉS UNA CHECA?

Una checa o cheka era una instal·lació que durant la guerra civil espanyola utilitzaven els milicians del bàndol republicà per a detindre, interrogar, torturar i jutjar de forma sumaríssima. Eren conegudes pel nom del carrer on s’ubicaven, o bé pel nom de qui les dirigia.

També passaren per estes presons clandestines nombrosos dissidents de la República, des de simpatitzants del bàndol nacional i de dretes que no comulgaven amb les idees socialistes, fins a revolucionaris d’esquerra que no estaven d’acord amb les idees estalinistes ni del PCE. S’anomenaven checas per ser estes les sigles de la policia política en la URSS de 1917.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

¿QUÈ ÉS UNA CHECA?

Una checa o cheka era una instal·lació que durant la guerra civil espanyola utilitzaven els milicians del bàndol republicà per a detindre, interrogar, torturar i jutjar de forma sumaríssima. Eren conegudes pel nom del carrer on s’ubicaven, o bé pel nom de qui les dirigia.

També passaren per estes presons clandestines nombrosos dissidents de la República, des de simpatitzants del bàndol nacional i de dretes que no comulgaven amb les idees socialistes, fins a revolucionaris d’esquerra que no estaven d’acord amb les idees estalinistes ni del PCE. S’anomenaven checas per ser estes les sigles de la policia política en la URSS de 1917.